Comentari del text.
- Lectura atenta.
- Informació autors del tema.
- Reflexions i Conclusions.
2.
Vicent Andrés Estellés.
Era un periodista, escriptor i, un dels més importantspoetes valencians del segle XX i dels més reconeguts en la seua llengua.
Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, d’ell s’ha dit que és el millor poeta valencià des de l’època d’Ausiàs March i Joan Roís de Corella.
Va nàixer en una família de forners. Quan esclatà la Guerra Civil tenia dotze anys i el record que en tenia d’aquesta no era excessivament dolent. Durant aqueix període va aprendre l’ofici de forner i d’orfebre, però també mecanografia. La guerra influí molt en la seua obra, en la qual la mort és un tema recurrent.
Josep Maria López-Picó
Es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona, i fou funcionari de la diputació de Barcelona i secretari perpetu de la Societat Econòmica d’Amics del País. Molt amic de Josep Carner i mestre de Carles Riba, fundà, amb Joaquim Folguera i Poal, La Revista i la col·lecció de «les Publicacions de La Revista», i col·laborà amb Un enemic del Poble. El 1933 ingressà a l’Institut d’Estudis Catalans. Un dels seus poemes serví a José Ortega y Gasset per a formular la teoria de la metàfora. Rebè influència d’Ausiàs March i dels simbolistes francesos, i els seus temes preferits eren el Déu personal i tutelar, l’amor, la llar i la casolaneria, l’amistat, la pàtria sense abrandaments i l’ètica ideal de l’home. Després de la guerra civil espanyola es deixà influir per Paul Claudel i la seva poesia fou més apologètica i teològica. Quan a la prosa, era molt influïda per Eugeni d’Ors, aplega notes, articles i epistolaris. Va morir l’any 1959 i està enterrat, juntament amb la seva esposa, al cementiri de Vallirana.
Francesco Petrarca
Fou un important escriptor, poeta i humanista italià delsegle XIV o Trecento. La seva obra més coneguda és el Canzoniere».
Francesco Petrarca va néixer a Incisa, prop d’Arezzo, fill d’Eletta Cangiani (o Canigiani) i del notari Pietro di Parenzo, anomenat Petraco, güelf blanc exiliat de Florència per motius polítics que fou amic de Dante Alighieri. La seva infància va transcórrer a la Toscana, primer a Incisa i després a Pisa, on el seu pare s’havia establert per raons polítiques i econòmiques. Però ja al 1311 la família es va traslladar a Carpentras, prop d’Avinyó(Provença), on Petracco esperava obtenir algun encàrrec de la cort papal.
Carles Riba i Bracons
va ser un escriptor i poeta català. Casat amb la poetessaClementina Arderiu. Autor dels dos llibres que formen Estances, Elegies de Bierville, Salvatge cor, Del joc i del foc, Esbós de tres oratoris, i traductor de l’Odissea d’Homer, de les Vides paral·leles de Plutarc, del teatre de Sòfoclesi del teatre d’Eurípides.
Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, cosa que li va permetre adquirir una important formació hel·lenística. El 1916 es va casar amb Clementina Arderiu, a qui havia conegut en uns Jocs Florals. Va treballar de professor de literatura a l’Escola de Bibliotecàries.
Gustavo Adolfo Domínguez Bastida
Més conegut com Gustavo Adolfo Bécquer (va adoptar aquest sobrenom seguint els passos del seu germà, el pintor Valeriano Bécquer), (Sevilla, 17 de febrer 1836 – Madrid, 22 de desembre 1870), poeta i narrador espanyol deliteratura romàntica.
Va néixer a Sevilla fill del pintor José Domínguez Insausti i de Joaquina Bastida de Vargas. Pel costat patern descendia d’una noble família de comerciants d’origen flamenc, els Becker o Bécquer, establerta a la capital andalusa al segle XVI; del seu prestigi n’és testimoni el fet que posseïren capella i sepultura en la mateixa catedral des de 1622.
Informació obtinguda en: Viquipèdia.
He posat informacio sobre ells, i ara mes avant traer les conclusions respectives.
Aquest autors tenen en comu que son poetes, abanda també la majoria d’ells estan llicenciats en lletres i son humanistes. Son de diferents epoques pero son uns de les grans poetes i lliteraris dels seus respectius segles. Estellés es relacionas amb ells por el seus poemes d’amor.
3.
Reflexió
El tema del text es l’amor, el poema parla de l’amor, l’amor passional, un amor molt intens, sense llimites.
Tambe torna a eixir la paraula «barbars», fa referencia a ella dient que no tenim que comportar-mos com tal que no estem en l’epoca.
Conclusions:
-Hi ha diferents formes d’amar, depen de les persones i lo que sentes per la teua parella, pero sempre tenint el cap en el mon real.
-En el text cita als autors i obres per que parlen del mateix tema l’amor, i Estellés els anomena relacionant els poemes en les seues obres.
-L’amor t’evadix de la realitat, donant-te un estat fictici a causa de l’amor i del teu enamorament.
-Amar amb bolleria i molta passio com diu en el text per a mi es la millor forma d’amar…, se goja mes de la relació.
-Els poemes me seguixen costant un poc a l’hora de treballar-los pero tambe es veritat que ara me sent mes solt.
He depres un poc mes sobre aquest autors i sobre l’amor amg bolleria, Estellés es un gran poeta i ho valore molt.
alscarloos 