A mi m’han dit que refugi. I això faré. Refugiré. Per refugir has d’haver fuit una altra vegada d’alguna banda, d’algun moment, d’algun excés, d’algun dubte, d’alguna persona, d’alguna incomoditat, d’algun malestar. Naixent fugim del ventre matern, que potser no … Continua la lectura de M’han dit que refugi
Deu Binifaldons són com deu vides. Enguany no hi he tornat ser. Però sí que hi ha acudit aquest conte de ressonàncies odisseiques i frankestenianes. Per les imatges que n’he vist, i pels comentaris que me n’han arribat, la desena … Continua la lectura de En Pere Que Sempre Frissa
Margalida Solivellas em va atorgar l’honor de ser el seu padrí al Reconeixement de Mèrits de l’Escola de Mallorquí i que va rebre dijous passat. Aquest és el text que hi vaig llegir: Margalida Solivellas, autoritats, poble de Manacor, gent … Continua la lectura de “Serà necessari un exèrcit de Margalides Solivellas”
Un any més, un conte per a Binifaldó, el lloc on la màgia de les paraules esdevé cançó. Del color dels ulls més clars, una mica més amunt de les darreres fulles dels arbres més alts, hi ha un cel … Continua la lectura de L’ull de la mèrlera
Com s’enllaça la iniciativa d’enramellar frontis amb la tradició? Hi ha constància que es fes per les festes de Sant Antoni en temps antic? O vinculada, tal vegada, a altres festes que se celebrassin? Guillem Parera: En algunes pel·lícules antigues … Continua la lectura de “Així com hi ha la ruta d’anar a veure foguerons, també hi ha la d’anar a veure frontis enramellats”
Quan som joves hi ha coses que ens sembla que no han de canviar mai. En els anys més tendres dels qui ja som cinquantins, la televisió única i espanyolíssima ens trepanava el cervell i l’univers simbòlic amb personatges i … Continua la lectura de Adeu a les coses que ens pensàvem que hi serien sempre
Aquest cap de setmana passat ha tengut lloc una nova trobada glosadora a Binifaldó. He perdut el compte de quantes se nhi han fetes, ja. Enguany, com tants d’altres anys, hi he posat el meu granet d’arena amb aquest conte … Continua la lectura de Cosidors i cosidores…
Com molts de vosaltres ja deveu saber, s’ha publicat recentment un recull d’articles i escrits per commemorar els 50 anys de l’IES Mossèn Alcover. Jo hi he col·laborat amb aquesta aportació. Que vagi de gust! Cròniques d’un institut de secundària … Continua la lectura de Un paradís de caos i llibertat
Al principi, fou el primer dia, i Déu va crear el silenci i el renou. El renou era caòtic i desolat, el silenci cobria la superfície d’aquell estruend, i l’esperit de Déu planava sobre aquell sense sentit. Déu digué: – Que existeixi la paraula. I la paraula va existir. Déu veié que la paraula era bona, i separà la paraula del silenci. Car només lluny del silenci es podia fer sentir, la paraula. Déu va donar a la paraula el nom de mot, i al silenci li digué pau. Hi hagué la calma i hi hagué el pensament, i fou … Continua la lectura de Llibre primer del Gènesi glosador
L'estenedor 