Mario Orlando Hamlet Hardy Brenno Benedetti Farugia, més conegut com Mario Benedetti, (Paso de los Toros, Uruguai, 14 de setembre de 1920 – Montevideo, 17 de maig de 2009) va ser un poeta, assagista i escriptor uruguaià pertanyent a la Generació del 45, i una de les personalitats més destacades de la literatura en llengua castellana de l’última meitat del segle XX.
(2 d’octubre de 1869 – 30 de gener de 1948) va ser un pensador i polític indi. Se’l coneix amb el sobrenom de Mahatma o Mahatma Gandhi (la paraula mahatma significa “gran ànima”; prové de les formes del sànscrit maha -”gran” i atma-”ànima”). Fou un dels pares de la independència de la nació índia i la desaparició del Raj Britànic mitjançant l’ús de la no violència.
(Abas, 22 de gener de 1891 – Roma, 27 d’abril de 1937), escriptor, polític i filòsof italià d’origen sard. Antonio Gramsci va ser un dels fundadors del Partit Comunista Italià, el 21 de gener de 1921.
(Montevideo, 3 de setembre de 1940 – 13 d’abril de 2015) va ser un periodista i escriptor uruguaià, una de les personalitats més destacades de la literatura iberoamericana.
Els seus llibres han estat traduïts a diversos idiomes. Els seus treballs transcendeixen gèneres ortodoxos, combinant documental, ficció, periodisme, anàlisi política i història. Galeano nega ser un historiador: “Sóc un escriptor que volgués contribuir al rescat de la memòria segrestada de tota Amèrica, però sobretot d’Amèrica Llatina, terra menyspreada i entranyable”. Pot classificar-se com un periodista que estudia la globalització i els seus efectes negatius.
Cita completa: La utopia és a l’horitzó. Camino dos passos, ella s’allunya dos passos i l’horitzó es mou deu passos més enllà. Llavors, per a què serveix la utopia? Per això, serveix per caminar.
El dia que una dona pugui no estimar amb la seva debilitat sinó amb la seva força, no escapar de si mateixa sinó trobar-se, no humiliar-sinó afirmar-se, aquest dia l’amor serà per a ella, com per a l’home, font de vida i no un perill mortal.
(París, 9 de gener de 1908 – París, 14 d’abril de 1986) fou una novel·lista, filòsofa existencialista i feminista francesa. Va escriure diverses novel·les, assajos, biografies i monogràfics sobre temes polítics, socials i filosòfics. El seu pensament s’emmarca dins de l’existencialisme i obres com “El segon sexe” són elements fundacionals del feminisme. Va ser parella del també filòsof Jean Paul Sartre.
Moment: Testament polític minuts abans de ser afusellat per l’excèrcit feixista.
Relacionat amb: commemoració del 75 aniversari de l’afusellament del president Companys per part de la dictadura feixista espanyola, lúnic president elegit democràticament que s’ha executat a Europa. Alemanya i França ja van demanar perdó per la deportació de Companys. Alhora, a Espanya, ni PP ni PSOE no han volgut posar-se al nivell de la resta de països que van patir una dictadura i es neguen a anul·lar els judicis contra el president de la Generalitat i contra 110.000 catalans més que el franquisme va sentenciar.
Text complet: A tots els qui m’han agreujat perdono; a tots els qui hagi pogut agreujar demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi l’ombra d’un rancor. Donaré gràcies a Déu que m’hagi procurat una mort tan bella pels ideals. Ell ha volgut aquest destí, i li dec encara la gratitud d’aquesta placidesa i serenitat que m’omple en pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. La meva petitesa no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya i tot el que representa de Pau, Justícia i Amor.
(Managua, Nicaragua, 9 de desembre de 1948) és una poetessa, revolucionària i novel·lista nicaragüense.
(Trèveris, 5 de maig de 1818 – Londres, 14 de març de 1883) va ser un filòsof, economista polític , sociòleg i revolucionari alemany. Marx va ser el pare teòric del Socialisme marxista i del comunisme, i junt a Friedrich Engels, és considerat una figura històrica clau per a entendre la societat i la política contemporània.
Sota la pell del meu antic robatge
sóc viva, malgrat tot, i sóc rebel,
i amb els que lluiten forjo el mateix cel
de llibertat, des del meu esclavatge.
Joana Raspall, El vell vestit
(Barcelona, 1 de juliol de 1913 – Sant Feliu de Llobregat, 4 de desembre de 2013) fou una escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana. Estudià a l’Escola Superior de Bibliotecàries, on obtingué el títol de biblioteconomia, i el 1932 des de la revista Claror inicià una campanya demanant una biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat, ciutat on residí des d’aleshores. Durant la Guerra Civil Espanyola treballà de bibliotecària, tot contribuint a salvar molts exemplars de llibres catalans de la destrucció. Després de la guerra va fer classes de català al seu domicili particular, cosa que continuà fent anys més tard amb l’assessorament d’Òmnium Cultural. Al Primer Congrés de Cultura Catalana formà part de la ponència El llibre de teatre infantil, que comportà la creació de la col·lecció de teatre Edebé catalana. Tot i que és més coneguda per l’obra poètica infantil, escrigué també per a adults i dins la seva obra hi ha teatre,contes i novel·les.
Poema sencer:
Duc un vestit antic de seda forta
que, de tant dur-lo, m’ha emmotllat la pell.
El gest més ferm queda travat per ell
i el crit més viu fa so de fulla morta.
Em cansa forcejar en la lluita vana
de retrobar el mot just, l’acord real.
El vestit vell m’estreny fins a fer mal
i tremolo del fred que m’encomana.
Enyoro la nuesa beneïda
que em deixava indefensa en el neguit,
quan tot podia ser viscut i dit
al compàs jove que no té cap mida.
Sota la pell del meu antic robatge
sóc viva, malgrat tot, i sóc rebel,
i amb els que lluiten forjo el mateix cel
de llibertat, des del meu esclavatge.
Joana Raspall, El vell vestit.
Molta gent creu que lluitar és agafar un arma, però lluitar és unir-se per defensar una idea.
(Els Guiamets, Priorat, 6 d’octubre de 1915), membre de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra Civil Espanyola, és l’única supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück.
Nota: avui fa 100 anys.
Diccionari cultural 