- Coldplay va publicar ‘The Scientist‘ fa 24 anys, el mateix dia que la Kylie Minogue va llançar Come Into My World
- Com comprar-se un pis a Barcelona? (4 min)
- Els Estats Units dividits en deu regions amb la mateixa població
- Versió de Sol a Casa (3 min)
- La llei de la inèrcia demostrada amb una raqueta (14 segons)
- La Batalla d’Invernalia analitzada tàcticament (15 min)
- La broma del ninot de Jimmy Kimmel (2 min)
- La broma de Jason Bourne (2 min)
2
Avui recupero els sostenidors del CT1481
Aneu a l’última moda? També pel que fa a roba interior? Ja teniu el vostre sostenidora peixera?
Que millor que un bon sostenidor per il·luminar una vetllada
Fart de barallar-te per descordar un sostenidor? Ha arribat el sostenidor USB amb plug & play
Sabíeu que esteu desaprofitant la energia del moviment dels vostres pits quant correu?
Ja teniu un comptador de visites en el vostre tanga?
Per acabar, un biquini superútil que és dissol en aigua
Fa no gaires anys vaig fer el CT3880bis i el CT3877bis amb dos rànquings de videojocs, però vaig ser tan especial que els vaig fer els senars per una banda i els parells per l’altra, i aprofitant l’excusa d’actualitzar el rànquing, aprofito per fer un sol llistat que és molt més pràctic de consultar.
-
- Hearthstone: Campos de Batalla (3.066 hores): Combat automàtic. Només compres i posiciones.
- Darkest Dungeon + DLCs: (198 hores). RPG de combat tàctic per torns i exploració de masmorres.
- Slay The Spire: (158 hores). Rogue like de construcció de baralles.
- X-Com 2 + DLCs: (100 hores). Combat tàctic per torns.
- Civilitzation VI (134 hores): Estratègia per torns de gestió de ciutats.
- Civilitzation V (110 hores): Només un torn més.
- X-Com: (115 hores). Combat tàctic per torns.
- Marvel Midnight Suns (101 hores): Cartes + combat tàctic.
- Monster Train (152 hores): Cartes a tres nivells.
- Divinity Original Sin 2: (150 hores). RPG amb combat per torns.
- Wasteland 3 (60 hores). RPG postapocalíptic. Bona història.
- Pathfinder Wrath of the Righteous (248 hores) Rol clàssic bé contra el mal
- Gladius Relics of War (126 hores): Estratègia per torns. 4X. Warhammer 40K.
- Frostpunk: (84 hores). Construcció i supervivència.
- Grand Theft Auto V: (96 hores). Món obert, trets, conducció. Bona història.
- Pilars of Eternity II (97 hores) Rol clàssic amb deus i pirates.
- Red Dead Redemption 2 (93 hores). Món obert, trets, conducció de cavalls. Bona història.
- Dungeon of Naheulbeuk + DLCs: (109 hores). RPG tàctic amb humor.
- Troubleshooter (123 hores) Tàctic per torns amb de rol.
- Battle Chasers Nightwar (67 hores). Combat per torns.
- X-Com Chimera Squad: (25 hores). Combat tàctic per torns.
- Divinity Original Sin: Enhanced Edition (90 hores). RPG amb combat per torns.
- Mass Effect 3 (48 hores). Naus espacials i trets. Bona història.
- Shadowrun Returns (16 hores) Rol Cyberpunk
- Symphony of War: The Nephilim Saga (70 hores) Tàctic per torns, Estratègia
- King Arthur: Knight’s Tale (117 hores) Tàctic per torns medieval fantàstic
- Songs of Conquest (65 hores). Estratègia per torns
- Warhammer 40.000 Mechanicus: (35 hores).
- Crying Suns: (19 hores). Tàctic espacial.
- Hard West 2 (32 hores). Tàctic per torns.
- The Witcher 3: (102 hores). Rol d’acció.
- Tainted Grail (49 hores). Rogue like de cartes.
- Circus Electrique (25 hores). Estratègia per torns.
- Defense Grid The Awakening: (21 hores). Defensa de torres.
- Loop Hero (26 hores). Rogue like.
- Dico Elysium: (28 hores). Rol conversacional.
- The Stanley Parable: (4 hores). Passeig per l’absurd.
- Totally Accurate Battle Simulator (16 hores).
- Minion Masters: (18 hores).
- Stacklands (15 hores) Cartes.
- Deep Sky Derelicts (32 hores) Cartes
- Universal Paperclips: (12 hores).
- Inside: (5 hores).
- Hand of Fate 2: (23 hores).
- Automachef: (33 hores).
- Endless Legend: (24 hores).
- Northgard: (18 hores).
- Bioshock Remastered: (20 hores).
- City Skylines: (14 hores).
- Massive Chalice (Tàctic per torns) (22 hores)
- Guild of Dungeoneering (Cartes) (26 hores)
- Gris: (6 hores).
- Halcyon 6: (21 hores).
- Faster Than Light: (8 hores).
- Evil Genius: (14 hores).
- Limbo: (5 hores).
- Gears Tactics (10 hores).
- Mafia: (6 hores).
Ortiga i Os – T. Kingfisher (Ursula Vernon) (360 pàgines)
Ortiga i os en presenta un món de conte medieval fantàstic on les coses no són funcionen de manera justa. La protagonista, la Marra, és la princesa més jove de tres, la gran la casen amb un príncep del regne veí, però pateix un accident i mor, així doncs casen a la germana del mig amb el príncep, allà és quan la protagonista descobreix que la seva germana no és feliç, i per ajudar-la Marra busca ajuda en una bruixa, però la bruixa li demana fer tres tasques impossibles, però en els contes l’impossible costa però tampoc tant. Pel camí Marra trobarà altra gent que possiblement l’ajudarà en el seu objectiu.
He trobat el llibre moderadament entretingut, una espècie de roadbook medieval fantàstic, on la màgia serveix per a algunes coses concretes, però per arreglar les injustícies del món no serveix, millor recorre a les solucions terrenals. La protagonista sempre té aquesta sensació que les circumstàncies la sobrepassen, ella sola no pot lluitar contra el món, però vol canviar el món, però ella no és una heroïna, és només una persona, amb les seves pors i els seus dubtes, però intenta fer el què pot. Personatges humanament reals en un món de fantasia, on fer el què és just i correcte no té recompensa, sinó potser tot el contrari.
Els humans donem noms als gossos. És el que evita que es facin llops.
—Viatjarà amb la gallina? —Està posseïda per un dimoni —va contestar la dona—. Seria una greu descortesia deixar-la als veïns i que hagin de bregar amb ella.
Nota: 6/10
Suposo que avui divendres esperàveu trobar un recull dels divendres, però la numeració mana, i resulta que aquest és el post número 4100, per tant, un múltiple de 100, per tant, estic obligat a fer un cas típic “especial”. Ja sé que el CT de dimecres va ser el CT4095, però és que he posat 4 CTbis pel mig, per tant, el motiu del desquadrament numèric. Potser acabo sincronitzant els posts i els casos típics, però si ho faig no serà aquest gener, serà possiblement a inicis de març. Hi havia una època en què aquest blog podria servir com a calendari atòmic gràcies a la seva precisió, però aquests temps fa anys que han passat, avui en dia estic content que els casos típics vagin ordenats de manera ascendent i gràcies. A qui vull enganyar, estic content que encara es publiquin CTs i punt. Bé, vist que estem al CT4100 potser estaria bé parlar sobre el 41.
- És el 13è nombre primer. A més és bessó primer del 43.
- És el primer nombre primer que és la suma de dos quadrats (4^2+5^2).
- El 41 és un nombre primer resultat de la suma dels sis primers nombres primers (2+3+5+7+11+13).
- És el nombre atòmic del Niobi, que com sabreu és un metall dúctil i tou, superconductor a baixes temperatures i que és usat en la indústria metal·lúrgica per reduir la densitat dels acers i augmentar la seva duresa.
- És el codi telefònic internacional de Suïssa
- En el 41 dC van assassinar a l’emperador Calígula
- És una mena de signatura de Johann Sebastian Bach (les xifres del seu nom, en ordre alfabètic, sumen 41)
- A la 41a planta de l’edifici del govern és on tenen lloc els interrogatoris al protagonista de Matrix
- En numeració romana és XLI i en binari 101001
- Larry Bird i Dirk Nowitzki van portar el dorsal 41.
- És gairebé la resposta a la Vida, l’Univers i Tot.
- L’estrella 41 Arae és un sistema estel·lar múltiple a la constel·lació de l’Altar.
- Novak Djokovic va guanyar 41 partits oficials seguits el 2011 (iniciat el 2010).
- Paral·lel 41°N: Passa a prop d’alguns dels llocs més poblats del planeta: Nova York (40°43’N, molt a prop), Madrid (40°25’N), Roma (41°54’N), Istambul (41°01’N), Pequín (39°55’N), Bakú (40°22’N).
- 4.100 km és aproximadament la distància que hauríem de conduir de Sabadell a Alep (Síria) segons el Google Maps.
Avui recupero el CT1489 ple de Cyanide & Happiness
A punt per a l’humor simpàtic i innocent d’un web còmic? Doncs ja podeu anar canviant de xip per què us porto Cyanide & Happiness.
Aquest any he jugat a jocs molt llargs, i molt bons, perquè si no sent tan llargs els hauria abandonat. Els ordeno segons m’han agradat. Poso la nota del metacrític al costat
- Civilization VI [88] (25 hores, 159 hores en total)
- Monster Train [86] (Cartes) (152 hores)
- Pathfinder Wrath of the Righteous [83] (Rol) (248 hores)
- Pilars of Eternity II [88] (Rol) (97 hores)
- Red Dead Redemption 2 [97] (Món obert, trets) (93 hores)
- Troubleshooter [84] (Tàctic per torns) (123 hores)
- Shadowrun Returns [76] (Rol) (16 hores)
- Symphony of War: The Nephilim Saga [81] (Tàctic per torns, Estratègia) (70 hores)
- King Arthur: Knight’s Tale [77] (Tàctic per torns) (117 hores)
- Songs of Conquest [78] (Estratègia per torns) (65 hores)
- Tainted Grail [82] (Cartes) (49 hores)
- Circus Electrique [70] (Estratègia per torns) (25 hores)
- Stacklands [84] (Cartes) (15 hores)
- Deep Sky Derelicts [70] (Cartes) (32 hores)
- Massive Chalice [73] (Tàctic per torns) (22 hores)
- Guild of Dungeoneering [72] (Cartes) (26 hores)
- Curiuos Expedition [74] (Exploració, Roguelike) (3 hores)
- Minimetro [86] (Estratègia, metros, trencaclosques) (2 hores)
- Battle Brothers [80] (Tàctic per torns) (4 hores)
- Necroking [Tbd] (Cartes) (3 hores)
- Othercide [78] (Tàctic per torns) (3 hores)
- Northend tower defense [Tbd] (Defensa de torres) (1 hora)
Hores totals: 1.191 hores
El rànquing del 2024. Steam ha fet un resum de la meva activat aquest 2025. Destacable trobem:
- He passat 75 dies seguits obrint el Steam.
- El 21% del temps invertit en jocs aquest any ha sigut pel Pathfinder, amb 117 sessions de joc. D’agost fins a novembre.
- El juny ha sigut el mes que més he jugat amb 177 hores.
Guild of Dungeoneering Ultimate Edition és un videojoc de cartes, on la gràcia és que tu no controles l’heroi que explora la masmorra sinó que la construeixes, escollint els passadissos, i és el personatge que decideix cap a on anar. Per exemple, si li poses un passadís amb un cofre amb un tresor l’aventurer, que és previsible i voldrà anar directe, si pel camí ha de passar per un tros de passadís que hi ha una trampa mala sort, si l’aventurer veu un monstre de més nivell que ell, és possible que vagi cap a una altra banda. Un altre detall que el caracteritza és el seu estil artístic, que sembla dibuixat sobre un full de paper.
El combat contra els monstres l’has de resoldre tu fent un combat de cartes, el monstre juga una carta i tu has de triar entre alguna de les teves com respons, tenint en compte diferents factors com atacs i defenses, màgics i físics. L’heroi podrà portar quatre peces d’equip, les quals influirà en el tipus de cartes que podrà dur, la gràcia és tenir sinergia entre l’equip per tal de tenir sinergia entre les cartes. Si no m’he descomptat hi ha 17 herois diferents, cada un comença amb una baralla inicial de cartes diferents, i amb algun poder especial. Un dels meus preferits és el Ultrachump, que converteix les cartes negatives en positives. Un altre que m’agrada és el cartomancer. Del principi potser el millor és el Bruiser, que fa mal quan fa parades completes. Una sola partida m’ha donat 26 hores de joc, suficient, és un joc que està bé per una vegada, però que no repetiria.
Us deixo un vídeo per tal que vegeu com pinta el joc
- Ara fa 16 anys arribava David Guetta feat. Rihanna – Who’s That Chick? (4 min). Madagascar – I Like To Move It (3 min) Té més de 20 anys. Complicated d’Avril Lavigne només té 24 anys.
- Jugant amb la fóveda
- Enginyeria per fer saltar un cotxe de Lego sobre una rasa progressivament més ampla (9 min)
- La Princesa Promesa, la millor pel·lícula de Rob Reiner (90 segons)
- La bola de neu més gran (21 segons)
- L’espelma que et salva Nadal (3 min)
- El conill de Sevilla (2 min)
- Milla Jovovich té 50 anys (1:39 min)
Avui recupero el CT1491
Primer va ser la Gemma, després va ser la rits i després no ho sé, però segurament algú més haurà seguit amb la idea de les 35 pelis de la seva vida.
Després de fer el post he vist que em quedava massa llarg per l’estil de posts d’aquest bloc. Què havia de fer? Fer un post excepcional? Empatxar els lectors amb grans quantitats d’informació que no podrien assimilar? Pons’s Blog sempre pensa en els seus lectors, per això he decidit repartir el post en tots els dies d’aquesta setmana.
Fent un càlcul senzill surt que 35 pel·lícules dividides en 5 posts toquen a 7 films per dia. Però això seria en un bloc previsible i aquest bloc és imprevisible (menys en les dates i hores de publicació que són d’una previsibilitat absoluta…)! Així doncs he intentat dividir les pel·lícules en 5 categories, una categoria per cada dia de la setmana. Tampoc he pogut ser gaire estricte amb les categories si volia que cada dia tingués més o menys el mateix nombre de pelis, o sigui que sigueu comprensius.
Amb tots vosaltres els millors Thrillers!
Snatch. Porcs i diamants: Com a cançó de gel i foc m’agraden les històries de diferents personatges que s’acaben creuant unes amb les altres. Suma-li punts sí els personatges són molt carismàtics. Suma-li punts si hi ha acció. Suma-li punts si hi ha humor. Suma-li punts sí la trama és molt bona. Suma-li punts si hi ha violència. Suma-li punts sí el ritme és trepidant. I en total obtens la meva peli preferida.
Amb tots vosaltres… Tony dents de bala!
El club de la lluita: Les pelis on les coses no són el que semblen sempre m’han agradat sempre que la cosa no estigui agafada amb pinces i aquest no es el cas. A part, el talent Brad i Edward en aquest film és i-m-p-r-e-s-s-i-o-n-a-n-t!
Poco a poco todos lo entendemos?
Saw: La primera, l’original, la trencadora. Perquè tot i que s’havien fet pelis de psicòpates sonats, pel meu gust, cap havia sabut integrar tan bé la tensió i el thriller amb el gore. I haig de reconèixer que el final no me l’esperava pas. És una llàstima que la saga hagi caigut en decadència tan ràpidament en les altres parts, cada una molt pitjor que la següent. I què voleu que us digui, entre bons psicòpates ens admirem…
La versió de Scary Movie 4
Ocean’s Eleven: Què passa quan ajuntes un grapat d’estrelles en una mateixa pel·lícula? Doncs que s’acaben eclipsant uns als altres, però això no és problema per Ocean’s Eleven que continua funcionant molt bé. El film ofereix el que promet, un atracament original, espectacular e inversemblant per tot lo alt. És una peli típicament i tòpicament Hollywood? Sí, i què? A mi em va agradar.
Adeu a la lluminosa Las Vegas
Seven: Si busqueu la definició de thriller trobareu com a resposta aquesta pel·lícula, a més a més sense dubte. Com aconseguir llançar a la fama a en Brad Pitt? Fàcil, fes una bona pel·lícula amb un assassí en sèrie ben rar i pertorbat i acompanya’l amb el bo d’en Morgan Freeman que sempre cau bé a tothom.
Fins i tot els crèdits són bons
Per culpa dels posts vintage que vaig escriure en el 2013, ara he hagut de repassar les pel·lícules que més m’han agradat des d’aquell moment. M’ha quedat una llista bastant llarga, perquè són més de 12 anys de pel·lícules. Encara que les pel·lícules siguin anteriors al 2013 jo les poso en la llista perquè el què importa és quan jo les he vist, de fet, algunes d’elles no era la primera vegada que les veia. Més o menys podria dir que les tinc ordenades segons preferències, però de totes maneres, si estan en aquesta llista és que les considero realment bones. Fins i tot m’he pres el luxe de parlar una mica del top 10.
- El caballero oscuro: No entenc com no va entrar en la llista original. Espectacular la trama, espectacular el Joker, espectacular tot. Dubto que mai vegi una peli de Batman millor.
- La lista de Schindler: Una altra que no entenc per què no estava en la llista. Zero dubtes que és la millor pel·lícula sobre el nazisme feta mai. Emociona en diversos moments, a mi!
- La cabaña en el bosque: La meva pel·lícula paròdia de por preferida. La pel·lícula és ben conscient que tots els tòpics possibles estan aquí. Per ser una comèdia manté molt bé la intriga i el misteri.
- Going Postal: Costa molt adaptar un llibre de Prachett, però aquí ho han aconseguit amb bona nota. Per això Pratchett li costava tant cedir els drets de les seves obres.
- Spider-Man: Cruzando el Multiverso i Spider-Man: Un nuevo universo: Sony ha fet l’impossible, desbancar Pixar del pòdium de l’animació gràcies al seu estil totalment únic. Quin ritme, quin impacte visual, quina meravella!
- 12 monos: Ciència-ficció fosca i lletja, on el pressupost va marxar més en pagar les grans estrelles del film que no pas en els efectes especials que són escassos. Al final res és el què sembla.
- Coco: La meva pel·lícula preferida de Pixar i punt. D’aquelles que als monstres insensibles com jo els hi toca la patata.
- Stardust: És gairebé tan bona i surrealista com la Princesa promesa, prou raó per aparèixer en aquesta llista.
- La caza del Octubre rojo: Realment un submarí nuclear soviètic està desertant en plena guerra freda o tot es una trampa? Quina tensió! El què pots aconseguir amb un petit grup de bons actors i una trama tensa.
- La sustancia: Pel·lícula tensa i desagradable de veure, però que atrapa. Segurament no es del gust de tothom, però sí del meu.
RRR, Réquiem por un sueño, Puñales por la espalda, Infiltrados, Vengadores: Infinity War, Vengadores: Endgame, Guardianes de la galaxia, El lobo de Wall Street, The Gentlemen: Los señores de la mafia, Los odiosos ocho, Arma fatal, 1917, Dark City, Heat, La roca, Casino Royale, Ocean’s Eleven: Hagan juego, Desafío total, Big Fish, Thor: Ragnarok, Free Guy, Love Actually, Al filo del mañana, Cinema Paradiso, Los Mitchell contra las máquinas, Del revés (Inside Out), Pobres criaturas, Más allá de los dos minutos infinitos, El silencio de los corderos, Memento, Apolo 13, Shin Godzilla, El nombre de la rosa, As bestas, Despierta la furia, Moon, Your Name, Kingsman: Servicio secreto, Rogue One: Una historia de Star Wars, Escape Room: La película, Deadpool y Lobezno, Guardianes de la galaxia Vol. 3, Guardianes de la galaxia Vol. 2, Indiana Jones y el dial del destino, Capitán América: Civil War, Coherence, Doce hombres sin piedad, Capitán Phillips, Yo soy Sam, Slumdog Millionaire, La teoría del todo, I Am Mother, Yo él y Raquel, Sin novedad en el frente, Sospechosos habituales, La caza, Pleasantville, Un cadáver a los postres, Star Wars: El despertar de la Fuerza, Marte (The Martian), Serenity, Downton Abbey: Una nueva era, El buen patrón Vengadores: La era de Ultrón, ¡Rompe Ralph!, La ola, Gravity, Red Rocket, Interestatal 60, The Witch: Part 1. The Subversion.
Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.
- Carol (2015) [7,0][4]: Anys 50, una jove botiguera d’uns grans magatzems i una divorciada es coneixen. M’agrada Blanchett, però l’he trobat lenta i allargada.
- Cuando Harry encontró a Sally (1989) [6,9][5]: Comèdia romàntica de la relació al llarg dels anys de dues persones. Algun diàleg és divertit, però poca cosa més.
- Super (2010) [6,2][6]: James Gunn ens porta una comèdia negra protagonitzada pel Dwight, on un home vol salvar la seva dona d’uns traficants de droga, tot convertint-se en superheroi. Entretinguda i salvatge.
- Agarralo como puedas (2025) [5,4][6]: El fill del mític Frank Drebin haurà d’investigar un magnat dels cotxes elèctrics. Homenatge a les pel·lícules de Leslie Nielsen, quins records! Exactament, el mateix tipus de bromes estúpides, una darrera l’altre sense parar, potser no fan tanta gràcia com abans, però s’agreix divertir-se una estona.
- Warfare: Tiempo de guerra (2025) [6,6][6]: Durant la guerra de l’Iraq una missió de vigilància se’n va en orris. Basada en fets reals ens presenta la trama pràcticament a temps real, on els SEALs ho passen malament malgrat tenir suport aeri i tancs. Retrat ultrarealista de la guerra urbana moderna; tant que estic acostumat al fet que les pel·lícules siguin més peliculeres.
- La milla verde (1999) [7,9][7]: Cinc funcionaris de presons tenen poca feina en el corredor de la mort, però no s’avorriran perquè viuran una història fantàstica d’un home molt gran que fa miracles. Una història màgica i bonica que toca la fibra.
- Una batalla tras otra (2025) [7,4][7]: Un revolucionari retirat haurà de tornar a l’acció quan el que més estima està en perill. Una pel·lícula diferent i curiosa on Sean Penn i DiCaprio interpreten uns personatges molt peculiars. Una història poc realista, però que enganxa durant més de 2 hores i mitja.
- Una casa llena de dinamita (2025) [6,1][8]: Un míssil intercontinental balístic es dirigeix contra els EUA, immediatament es posa en marxa tot el protocol per fer fron aquesta situació extrema de crisis. M’encanta veure com funciona el govern en situacions límit, per això em va encantar l’Ala Oest de la Casa Blanca, aquesta pel·lícula podria ser perfectament un parell de capítols de la sèrie. Molta gent important, molt tensa, intentant resoldre un problema molt gros. Tensió constant durant les dues hores que dura. Entenc que hi hagi gent enfadada amb el desenllaç.
Avui el bloc comença les vacances d’hivern, tornaré passat reis, bones festes!
- “10 things I hate about you” compleix 26 anys – Can’t take my eyes off you (2 min). Nelly Furtado – I’m Like A Bird en compleix 25. Britney Spears – Overprotected ja en fa 24.
- Sabíeu que a Catalunya hi ha vuit persones que es diuen Arale? (90 segons)
- Un tros de gel es desprèn i… (24 segons)
- Islàndia,
cançóterra de gel i foc (36 segons) - Visualitzant les xifres de nombres irracionals amb colorins
- L’efecte Ringelmann, com més son, pitjor rendiment, excepte les formigues
- Aquest pilot d’helicòpter de bombers sap apuntar bé (12 segons)
- L’escletxa entre l’obediència imaginada a l’autoritat i la real
Avui recupero el CT1492
Continuem amb la llista de les meves 35 pelis preferides. Sense més dilació avui films de Ciència-ficció:
Cube: Una peli que no s’assembla a cap peli. Una peli angoixant com poques. Una peli de por on no hi ha monstre ni assassí ni dolent. Una peli tensa i inquietant com poques, que no fa servir trucs barats com la música per sorprendre, de fet, ni tan sols hi ha cap música en tota la peli. Una peli que no tens ni idea de cap on anirà, no saps què hi haurà a la propera habitació.
Us deixo amb la primera escena
Terminator 2: Qui ha dit que les segones parts no eren bones? En aquest cas la successora no només iguala l’original sinó que la supera. Per si no fos prou problema que un robot assassí provinent del futur et vulgui matar, imaginat que un robot assassí provinent del futur i millorat perquè sigui indestructible et vulgui matar. Acció de la bona representada per un actor que ja porta la cara inexpressiva de robot incorporada de sèrie.
Perquè ningú dispara una retallada mentre condueix una moto com ell fa
Matrix: Soc informàtic, és pràcticament obligatori que Matrix estigui entre les meves pel·lícules preferides! Hi ha efectes especials vistosos, hi ha acció i ritme, hi ha una història d’un món virtual, hi ha conspiracions, hi ha agències secretes, hi ha Keanu Reeves vestit de capellà, que més vols?! En resum, una pel·lícula trencadora i original com poques s’havien fet fins al moment.
Pastilla blava o vermella
Jurassic Park: Aquesta és la primera peli que vaig veure al cine que em va realment impressionat. Però heu vist que grossos que són els dinosaures?! Ocupen més que tota la pantalla gran del cine! Perquè potser és un problema si et persegueix un assassí, però no és res comparat amb un grup de velociraptors amb ungles llargues com navalles o la por que tens en veure com tremola el terra perquè un bitxo que menja vaques com a aperitiu està a punt d’empassar-se el jeep en el qual vas.
Sí, sí, una fulla molt interessant però…
Aliens, el retorn: (a.k.a Alien 2). La primera Alien va ser la primera que va obrir la veda de les pel·lícules de sustos (que no de por) en ambients xungos. Però la segona va anar molt més enllà. En la segona, a part dels sustos tenim un grup de marines durs, molt durs, molt molt durs, que poden en tot vaja, però es faran caca quan vegin la festa que els aliens tenen muntada en aquell planetoide miner de mala mort. Perquè no hi ha enemic més malparit que un que és ràpid, llefiscós, amb ungles esmolades com ganivets, una cua esmolada com un ganivet i una boca dins d’una boca amb dents esmolades com ganivets i per si no és suficient que àcid quan el fereixes. Ah, sí i el truquet del ganivet del Bishop xD
L’escena del ganivet (podeu obviar a partir del 0:25)
Atrapat en el temps: No! No es diu “El dia de la marmota”, es diu “Atrapat en el temps”. Tot i que es en essència una pel·lícula romàntica es veu catapultada en aquest rànquing de les millors pel·lícules gràcies al seu humor i sobretot als cicles temporals. I mira que no soc gaire fan d’en Bill Murray (tampoc en soc detractor) però en aquesta pel·li ho fa bé el malparit.
Atracament ben planejat
Els Venjadors: Tot i ser totes molt bones, en una llista de 35 pel·lícules és normal que entre la més bona de totes a la més fluixeta hi hagi diferència de qualitat, tot i això, per mi els Venjadors és una molt bona pel·lícula, a més a més suposo que el dia que la vaig veure devia estar de molt bon humor per què tinc molt bon record, sé que m’ho vaig passar molt bé entre les confrontacions entre els superherois per llimar asprors, bé, què coi, és l’Ironman que es fica amb tots perquè és un sobrat de l’hòstia. Fins i tot amb personatge que no contava que serien gran cosa com el cas d’en Hulk em van sorprendre gratament. I sobre la trama? A qui coi li importa que la història sigui una tonteria sí l’acció és espectacular? Els Venjadors és una peli per gaudir i ho aconsegueix àmpliament.
Tony Stark contra un semi Déu
Cas típic 4088: noi li agrada Pathfinder Wrath of the Righteous
Posted: 2025-12-15 in EntretenimentsHe jugat al Pathfinder Wrath of the Righteous (Enhanced Edition), un RPG estil dungeons and dragons, on la trama gira al voltant teu, una persona amb poders mítics que no saps d’on surten i que rebrà l’encàrrec de gestionar la cinquena creuada conra els dimonis que assalten el continent, els quals entren a través de l’escletxa del món, escletxa que hauràs de tancar d’alguna manera, amb una cremallera gegant? Incomprensiblement aquesta opció no està disponible.
He decidit fer un personatge Malvat Legal, és a dir, maldat i crueltat absoluta, però fortament regit un per un codi ètic, el meu codi ètic on segueixo les normes de manera previsible. El meu objectiu era acaparar el màxim poder i no m’importava matar a qui fes falta. A part dels nivells de personatge normals en un RPG, en aquest joc també ens trobem amb els nivells mítics, un nou arbre d’habilitats que et permet ascendir cap a nous poders, pel camí de l’Àngel, pel camí del dimoni, de l’engalipador, etc. Jo he escollit el camí del Liche, crear un exèrcit de no-morts descervellats que creuen cegament sempre ha estat el meu desig més íntim. No sabria dir si el final de la meva història ha estat negatiu o positiu, perquè he canviat la invasió de dimonis per una invasió de morts vivents, jo penso que si, perquè els morts em fan cas a mi, com a mínim la majoria. Us presento els meus companys d’aquesta llarga aventura:
- Pons: El meu personatge, un mig elf bruixot especialitzat en nigromància, una autèntica màquina d’exterminar, amb un os com a company animal. Més endavant també he afegit un esquelet arquer.
- Seelah: Un escalda humà que em feia de tanc i dona buffs a l’equip. A mitja aventura m’abandona perquè els seus principis morals no li permeten seguir a un liche malvat.
- Lann: Un mutant inquisidor especialitzat en l’arc, com a company animal té un llangardaix, no és casualitat que la meitat del cos del Lann estigui recoberta d’escates. Havia començat a ser el meu company romàntic, però sent un liche qui necessita amor.
- Ember: Una petita bruixa elfa especialitzada en el foc. De petita la van cremar per ser una bruixa, és molt poètic que de gran es dediqui ella a cremar els enemics. També va bé per curar als aliats.
- Nenio: Una kitsune molt intel·ligent i curiosa que ha escollit el camí de la màgia, i que jo he decidit també especialitzar-la en el foc.
- Regill: Un gnom, un inquisidor comandant dels cavallers infernals, que com jo és malvat legal, i per tant pensa que l’objectiu final justifica qualsevol mesura, ha sigut el substitut perfecte de la moralista Seelah, a més porta un martell de batalla doble i va muntat sobre un velociraptor, no es pot molar més.
- Sosiel: Un humà 100% clergue, els clergues millor no fer-los multiclasse. Bons buffs per l’equip, un tanc acceptable, ja que va muntat sobre un porc senglar terrible, i també cura bé. No el volia perdre, així que he hagut de forçar unes quantes decisions bones per evitar que marxés.
He jugat al Pathfinder, i he trigat 248 hores a acabar la història. És cert que he fet servir sempre el mode de combat per torns que alenteix el combat, també he passat molta estona mirant com pujar de nivell els personatges, fins i tot els que no portava normalment en el meu equip principal, un equip bastant gran que són tu i cinc personatges més, i això sempre ja és una bona feina i costa decidir quines habilitats faràs servir en cada un. Decididament, 248 hores és el RPG més llarg que he jugat mai, i reconec que en el capítol cinc i últim, se m’estava fent una mica llarg i he decidit abandonar algunes de les històries dels companys, ho sento, haver sigut més carismàtics. Us deixo un vídeo anàlisis.
Pons's blog 